Parròquia Castalla. Festes any 2020
El normal es que, si parlem de festes de qualsevol any, i busquem una connexió amb l’any anterior, pensem en les capitaníes que, amb el compromís adquirit, fan de pont que enllaça unes festes amb les altres, un any amb l’altre. Enguany, per a parlar de les festes del 2020, també ens tenim que retrotraure al any anterior, però per un motiu ben diferent i, a més a més, completament aliè al món de la festa: el Covid-19 que, al mateix nom fa referència a l’any de la seua aparició, ens a trastocat la vida a tot el món, en el sentit mes estricte de la paraula. Al principi pareixia algo llunyà, però quasi sense adonar-nos, s’ha convertit en pandèmia i se’ns ha vingut damunt, de manera que hem tingut que anar adapta’n les nostres vides a les circumstàncies que ens porta, i anar mentalitzant-nos de que, a més de habituar-nos a tindre totes les precaucions necessàries i adaptar-nos a tots els canvis que comporta, hem de prescindir de moltes coses que per a nosaltres son molt importants, i que de sobte ens hem vist privats d’elles. Una d’eixes coses, i de les més importants, son les nostres benvolgudes festes de Moros i Cristians, festes que, a Castalla, com en gran quantitat de poblacions, juguen un paper principal en la nostra idiosincràsia, des de el punt de vista social, cultural, econòmic i religiós.
Malgrat que, desgraciadament, l’impacte social, cultural i econòmic de la suspensió de les festes es brutal, nosaltres, com a parròquia, anem a centrar-nos en l’aspecte religiós, que es el que ens correspon. I, partint de la base de que el nucli de la festa es la nostra Patrona la Mare de Deu de la Soledat Gloriosa i en el seu Honor, any rere any fem les festes, podem afirmar que també enguany, hem tingut festes. El Covid-19 no ens ha deixat que pasetjarem a la Mare de Deu per els carrers de Castalla, però a “ casa “ hem fet festes, amb la solemnitat que correspon i anunciant al poble, amb les campanes al vol, que, malgrat que la música no sona al carrer, la Mare ens espera, i en estes circumstancies, mes que mai, si cap. Per això les campanes, exceptuant els processionals, han fet els mateixos tocs i vols que sempre i, amb el seu poder de convocatòria, ens han recordat on està la Font on naix la nostra festa.
La comunicació entre parròquia i ajuntament en tot moment a segut molt fluida. La situació es molt excepcional i cal anar parlant per veure que es pot fer i fins on es pot arribar. Vist que s’arrimen les festes i no hia possibilitat de baixar la Mare de Deu en processo, el nostre rector en Salvador Valls decideix, amb el suport de l’ajuntament, fer el trasllat de la Mare de Deu de l’ermita a l’església, amb el mínim de gent i la màxima discreció possible. Així que, a mitja nit del dia 20 d’Agost es procedeix al esmentat trasllat de la nostra Patrona: s’han adaptat les que al seu dia foren les andes de Sant Joan per a la ocasió, de manera que es quedaren dignes però, al mateix temps, el mes lligueres possible, per limitar al màxim el nombre de portadors. Com a conseqüència, es la primera vegada que la Mare de Deu de la Soledat ix al carrer sense estar acompanyada de ángels ni adornada de núvols a les seves andes. Al calor de la nit estiuenca, la comitiva ix de l’ermita vora les dotze, amb vuit portadors, el senyor clavari i ermità Francisco José Rico, el senyor Rector Salvador Valls, el capellà natural de Castalla Jose Tomàs Marco, el senyor alcalde Antonio Bernabeu i la senyora regidora de festes Noelia Álvarez. La idea es que, en aquestes circumstàncies, tot siga el mes discret i breu possible, per tant el trajecte es carrer Baixada La Sang, carrer punta la Penya i carrer párroco Toribio Sellés. O, el que es el mateix, el recorregut de la processo del Divendres Sant per la vesprada, el Sant Enterro, fins que arriba a la porta de l’església. El trasllat es fa, en conseqüència, amb les esmentades persones i sense gent al carrer.
Com tots sabem, el habitual es que la Mare de Deu, quan la tenim a l’església, estiga amb les seves andes, be amb les de festes, be amb les de Pascua, per dir-ho col·loquialment. Com el trasllat s’ha portat a terme sense unes ni altres, s’ha optat per que estiga al centre de l’Altar, com es costum, però elevada en l’aire, suspesa damunt d’una boira, amb el manto de festes, com sempre, i acompanyada de dos angelets, també suspesos en l’aire, creant un efecte diferent al habitual però igualment preciós, efecte que, per altra banda, també es molt del agrado dels parroquians. Cal esmentar que també es la primera volta que està a l’església sense andes. Amb tot açò i el blau de les cortines de fons, be se’ns pot representar el moment de l’assumpció de la nostra Senyora al Cel, fent honor a la titularitat de la nostra parròquia.
El motiu de que el trasllat saiga fet el dia 20 no es altre que el que la Mare de Deu ja estiga a la església per a la novena, que, com cada any, comença el 22. Donat el cas de que no es pot baixar en festes, s’ha fet abans i d’aquesta manera la novena es molt mes assequible, mes que res per a les persones majors, que no podem muntar a l’ermita.
Els dies de festes s’han celebrat dos misses, com de costum: a les 9, i la major a les 11, amb la solemnitat i el fervor que pertoca, mes accentuat , per les actuals circumstancies. Cal esmentar la gran asistencia de fidels, especialment el dia 2 a la missa Major, dia de la nostra Patrona, que, amb les autoritats civils presents i, completat el aforo permeti’t dins l’església, ( no el total, per que hia que guardar distancia de seguretat entre uns i altres ) , nia gent fins la plaçeta. Enguany no hem pogut vorer l’església engalanada per els alegres tratges dels festers, no hem pogut vorer als capitans, a les primeres files, representant a les seues comparses; però si hem vist les set banderes i la de l’agrupació musical rendint pleitesía, a l’altar, al voltant de la Mare i postrades, mes que sols siga de cor, al moment de la Consagració davant la presencia real del Nostre Senyor. Castalla alça la mirada al cel, a la Mare, prega i suspira ben confiada, en aquestos dies de festa en els que els sentiments s’accentuen i les plegaries es multipliquen, per a que aquesta dolorosa situació vaitga minvant i retornant a la normalitat.
I eixa mirada a la Mare, meitat prec, meitat agraïment, també s’ha materialitzat en una ofrena tan improvisada com abundant; el dia tres, a les 7 de la vesprada, com sempre, comença l’ofrena floral que, amb una asistencia massiva, el poble de Castalla obsequia a la seua Patrona. Tampoc en aquest moment podem escoltar les bandes de música, ni els vius colors dels tratges festers brillen mes al calor de la llum artificial: però igualment el carrer major i l’església s’il·luminen per el riu de persones que venen, amb el seu ramell, anònim, altruista i atapeït de devoció. Amb precaució, amb les mesures de seguritat pertinents, però avui es tres de Setembre i ací, a Castalla, eixe dia es sinònim d’Ofrena de flors a la Mare de Deu.
Donat el cas d’una situació tant especial, tampoc les Primeres Comunions s’han celebrat en la seua data habitual. De manera que el 30 d’Agost i el 6 de setembre s’han portat a terme dos dels torns de l’esmentada celebració. En un any normal resultaria molt xocant fer Primeres Comunions el dia abans de l’olleta o el dia després de “ la afuera”, però en un any tant atípic com el que vivim ja ens hem ensenyat, com hem vist, que el mes important es mirar uns per els altres i, tots junts, alçar la mirada cap amunt... tot lo demés es fa el que es pot i quan es pot, sempre amb la mateixa conclusió: Déu proveirà.
La Mare de Déu es queda a l’església, de moment, indefinidament. Quant la situació ho permeta i es puga fer amb dignitat, quant la boira escampe i de nou brille el sol, tornarà al seu camerí, a l’ermita. Mentre tant, siga estiu o hivern, advent o quaresma, a l’església seguirem cantant: Déu vos Salve, oh María Inmaculada, Mare de la Soledat....
Parròquia Nostra Senyora de la Assumpció.
Castalla, Novembre de 2020
