El bouet de la Sang 2024

 

          

       Novament, ens disposem un any més a celebrar la festa del Bouet de la Sang, en esta ocasió és la quadrilla nº 10 l'encarregada d'organitzar les celebracions i els festejos corresponents. Com el propi cartell anuncia, la festa tendrà inici este pròxim divendres 5 de Juliol en un passacarrer en dolçaina i tabalet, per a seguidament passar pel domicili del clavari on tendrà lloc una picadeta per als majordoms i prosseguir el passacarrer. El següent dia dissabte 6, a les 8 del matí tendrà lloc la diana que recorrerà els principals carrers de la població; a les 9 del matí serà la processó amb el Jesuset, des de la parròquia fins l'ermita, (el passat 2023 al convent per ser el lloc en el que s'encontrava la Patrona, la Mare de Déu de la Soledat, per estar el carrer enfonsat a l'ermita)  on tendrà lloc la Santa Missa, celebrada pel Rector En. Eugenio Amorós i  al concloure es realitzarà el nomenament dels majordoms, cuadrilla nº 8, i consellers, la nº 3, del pròxim 2025; seguidament serà tornada la imatge del Jesuset a la casa de la família Soler. Concluits els actes ens trasladarem per a realitzar el tradicional esmorsar; la cuadrilla actual que en este día posa fi a la seua majordomia, els representants de la resta de quadrilles, autoritats municipals i religioses. A les 19.00 h. tendrà lloc la festa per a xiquets en les tradicionals carreres i jocs en grans premis i joguets per a tots, en el parc municipal.

 

             Amb aquest singular nom del bouet de la Sang es reconeix a la festa de la Preciosíssima Sang del nostre Senyor Jesucrist, que és quasi amb tota seguretat una de la més antigues de quantes se celebren ací a Castalla, ja que el seu inici es remunta a 1577, sent est l'any, pel que l'arquebisbe Sant Joan De Ribera va canviar la dedicació de l'anterior parroquia, actual ermita, a la Preciosíssima Sang del nostre Senyor Jesucrist, instituint en aquest moment la confraria amb el mateix nom. Entre moltes altres, alguna de les principals finalitats d'aquesta nova confraria eren; recaptar fons per al manteniment de l'antiga església i hui ermita, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a malalts i moribunds, acompanyar als enterraments dels confrares i dels pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'ordre en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.

 

 

 

 

 

 

            El Patriarca Sant Joan de Ribera va trobar el germen d'aquesta devoció, en prendre possessió de l'arquebisbat en 1569, en l'antiga imatge del Crist del Salvador arribat a la ciutat en 1250 arrossegat per les aigües del Túria. Perquè havia corregut la notícia de què es tractava del mateix Crist de Berito (Síria), desaparegut després que ho van profanar uns jueus l'any 765, tornant a reclavar-lo en la creu i traspassar el seu costat amb una llança del qual va començar a rajar sang que, recollida en gots, va curar a molts malalts. El sant arquebisbe, portat del seu gran fervor per difondre també aquesta devoció de la Sang, personalment va conformar a la festa una "Missa pròpia de la diòcesi de València" i un "Ofici de la Sang de Crist" que en 1583 van obtindre l'aprovació del papa Gregori XIII. A més de fundar l'orde religiosa de la "Preciosíssima Sang" amb convents a València ciutat, Massamagrell, Albaida, Ontinyent, Castelló, Alacant, Sogorb i Múrcia, que hui s'estenen pels continents africà i americà.

 

 

            La festa de la Sang de Crist va ser reconeguda com a paral·lela a la del Corpus en 1849 pel papa Pío IX i inclosa en el Ritual oficial de l'Església per Joan XXIII. No obstant això, la reforma litúrgica que va seguir al Concili Vaticà II va decidir unificar les dues en una sola festa amb el doble nom "del Cos i de la Sang de Crist" i suprimir la sola celebració de la Sang. Si bé concedint el privilegi de continuar festejant-la aquells llocs que per tradició la tenien d'antic arrelada. I en aquest cas València que comptava a més una sobrada raó per a obtindre aquest privilegi, com és posseir en la seua catedral la copa o "Sant Grial" utilitzat per Crist en el seu Últim Sopar. Així que, malgrat haver disposat la Congregació Romana per al Culte Diví en 24 juny de 1970 el seu decret "Calendaria particularia", pel qual suprimia totes les festes especials concedides amb anterioritat al Concili Vaticà II, i entre elles "la Preciosíssima Sang", va exceptuar a València a petició del seu arquebisbe Mons. García Lahiguera. De manera que el 1r de juliol, i en tota l'arxidiòcesi de València, continua celebrant-se l'altra gran festa eucarística de la Preciosíssima Sang de Crist  (Sangui Christi), encara que ací a Castalla per qüestions laborables es va decidir el seu trasllat al primer dissabte de juliol.

 

 

 

 

           El nom de "bouet de la sang", segons tradició oral dels nostres majors, sembla que prové perquè antigament en la placeta de l'ermita, en aquest dia, se soltava alguna vaqueta o algun bouet, reconeixent-se des de llavors aquesta festa amb aquest nom. La forma concreta amb la qual se celebrava  tampoc hi ha documentació o almenys jo mai l'he aconseguida localitzar, del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és una mica desconcertant, perquè aquest dia a les nou del matí acudeixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular, on es recull una imatge del Xiquet Jesús que és portada en andes des d'aquesta casa fins a la parròquia, lloc en el qual s'agrega el sacerdot a aquesta diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on se celebra la Missa. En finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són uns altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent  (Vellet de la Sang) en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins a la parròquia, lloc en el qual ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el  Jesuset.

 

          A continuació tots els majordoms amb el seu clavari En. Francisco José Rico Marco, la directiva i presidents de les diferents quadrilles al costat de les autoritats civils i religioses s'acudeix al tradicional “esmorzaret”. Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i tamborí per tota la població, fins a les 19.00 h. de la vesprada en què se celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis i regals.

 

 

 

 

 

Cuadrilla Nº 7   2023