Amb
aquest singular nom es reconeix a la festa de la Preciosíssima Sang del
nostre Senyor Jesucrist, que és quasi amb tota seguretat una de la més
antigues de quantes se celebren ací a Castalla, ja que el seu inici es
remunta a 1577, sent est l'any en què es va consagrar la nova parròquia,
pel que l'arquebisbe Sant Joan De Ribera va canviar la dedicació de
l'anterior, actual ermita, a la Preciosíssima Sang del nostre
Senyor Jesucrist, instituint en aquest moment la confraria amb el mateix
nom. Entre molts altres, alguna de les principals finalitats d'aquesta
nova confraria eren; recaptar fons per al manteniment de
l'antiga església i hui ermita, el culte a la passió i les processons
penitencials, demanar sufragis en èpoques de calamitats públiques,
servitud caritativa a malalts i moribunds, acompanyar als enterraments
dels confrares i dels pobres de solemnitat i altres obres de
misericòrdia. En les actes de la confraria s'establia l'obligació de fer
les processons de Setmana Santa, l'ordre en què havia d'eixir les
imatges i els gremis etc.
El Patriarca Sant Joan de Ribera
va trobar el germen d'aquesta devoció, en prendre possessió de
l'arquebisbat en 1569, en l'antiga imatge del Crist del Salvador arribat
a la ciutat en 1250 arrossegat per les aigües del Túria. Perquè
havia corregut la notícia de què es tractava del mateix Crist de Berito (Síria), desaparegut després que ho van profanar uns jueus l'any 765, tornant a reclavarlo
en la creu i traspassar el seu costat amb una llança del qual va
començar a rajar sang que, recollida en gots, va curar a molts malalts.
El sant arquebisbe, portat del seu gran fervor per difondre també
aquesta devoció de la Sang, personalment va conformar a la festa una
"Missa pròpia de la diòcesi de València" i un "Ofici de la Sang de
Crist" que en 1583 van obtindre l'aprovació del papa Gregori XIII. A més
de fundar l'orde religiosa de la "Preciosíssima Sang" amb convents a
València ciutat, Massamagrell, Albaida, Ontinyent, Castelló, Alacant, Sogorb i
Murcia, que hui s'estenen pels continents africà i americà.
La
festa de la Sang de Crist va ser reconeguda com a paral·lela a la del
Corpus en 1849 pel papa Pío IX i inclosa en el Ritual oficial de
l'Església per Joan XXIII. No obstant això, la reforma litúrgica que va
seguir al Concili Vaticà II va decidir unificar les dues en una sola
festa amb el doble nom "del Cos i de la Sang de Crist" i suprimir la
sola celebració de la Sang. Si bé concedint el privilegi de continuar
festejant-la aquells llocs que per tradició la tenien d'antic arrelada. I
en aquest cas València que comptava a més una sobrada raó per a
obtindre aquest privilegi, com és posseir en la seua catedral la copa o
"Sant Grial" utilitzat
per Crist en el seu Últim Sopar. Així que, malgrat haver disposat la
Congregació Romana per al Culte Diví en 24 juny de 1970 el seu decret "Calendaria particularia",
pel qual suprimia totes les festes especials concedides amb
anterioritat al Concili Vaticà II, i entre elles "la Preciosíssima
Sang", va exceptuar a València a petició del seu arquebisbe Mons. García Lahiguera.
De manera que hui 1r de juliol, i en tota l'arxidiòcesi de València,
continua celebrant-se l'altra gran festa eucarística de la Preciosíssima
Sang de Crist (Sangui Christi), encara que ací a Castalla per qüestions laborables es va decidir el seu trasllat al primer dissabte de juliol.
El nom de "bouet de la sang",
segons tradició oral dels nostres majors, sembla que prové
perquè antigament en la placeta de l'ermita, en aquest dia, se soltava
alguna vaqueta o algun bouet,
reconeixent-se des de llavors aquesta festa amb aquest nom. La forma
concreta amb la qual se celebra tampoc hi ha documentació o
almenys jo mai l'he aconseguida localitzar del perquè o des de quan es
fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és una mica
desconcertant, perquè aquest dia a les nou del matí acudeixen els
majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular,
on es recull una imatge del Xiquet Jesús que és portada en andes des
d'aquesta casa fins a la parròquia, lloc en el qual s'agrega el sacerdot
a aquesta diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on se
celebra la Missa. En finalitzar la mateixa es lligen els noms dels
majordoms i consellers del següent any, que no són uns altres que els
que portaràn a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent (Vellet de la Sang)
en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament.
Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins a la parròquia, lloc en el qual ja es queda el sacerdot,
seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el
Xiquet Jesús.
A continuació tots els majordoms amb el seu
clavari Sr. Francisco José Rico Marco, la directiva i presidents de les
diferents quadrilles al costat de les autoritats civils i religioses
s'acudeix al tradicional “esmorzaret”. Durant el dia es fan diferents
cercaviles acompanyades per dolçaina i tamborí per tota la població,
fins a les set de la vesprada en què se celebra una festa per a xiquets
amb les tradicionals carreres amb premis i regals.
