Parròquia Castalla. Festes any 2020
El normal es que, si parlem de festes de qualsevol any, i busquem una connexió amb
l’any anterior, pensem en les capitaníes que, amb el compromís adquirit, fan de
pont que enllaça unes festes amb les altres, un any amb l’altre. Enguany, per a
parlar de les festes del 2020, també ens
tenim que retrotraure al any anterior, però per un motiu ben diferent i,
a més a més, completament aliè al món de la festa: el Covid-19 que, al mateix nom fa referència a
l’any de la seua aparició, ens a trastocat la vida a tot el món, en el sentit
mes estricte de la paraula. Al principi pareixia algo llunyà, però quasi sense
adonar-nos, s’ha convertit en pandèmia i se’ns ha vingut damunt, de manera que
hem tingut que anar adapta’n les nostres vides
a les circumstàncies que ens porta, i anar mentalitzant-nos de que, a
més de habituar-nos a tindre totes les precaucions necessàries i adaptar-nos a
tots els canvis que comporta, hem de
prescindir de moltes coses que per a nosaltres son molt importants, i que de
sobte ens hem vist privats d’elles. Una
d’eixes coses, i de les més importants, son les nostres benvolgudes festes de
Moros i Cristians, festes que, a
Castalla, com en gran quantitat de poblacions, juguen un paper principal en la
nostra idiosincràsia, des de el punt de
vista social, cultural, econòmic i religiós.
Malgrat que, desgraciadament, l’impacte social, cultural i econòmic de la
suspensió de les festes es brutal, nosaltres, com a parròquia, anem a
centrar-nos en l’aspecte religiós, que es el que ens correspon. I, partint de
la base de que el nucli de la festa es la nostra Patrona la Mare de Deu de la
Soledat Gloriosa i en el seu Honor, any rere any fem les festes, podem afirmar
que també enguany, hem tingut festes. El Covid-19 no ens ha deixat que pasetjarem a la Mare de Deu per els
carrers de Castalla, però a “ casa “ hem
fet festes, amb la solemnitat que correspon i anunciant al poble, amb les
campanes al vol, que, malgrat que la música no sona al carrer, la Mare ens
espera, i en estes circumstancies, mes que mai, si cap. Per això les campanes,
exceptuant els processionals, han fet els mateixos tocs i vols que sempre i, amb
el seu poder de convocatòria, ens han recordat on està la Font on naix la
nostra festa.
La comunicació entre parròquia i ajuntament
en tot moment a segut molt fluida. La situació es molt excepcional i cal anar
parlant per veure que es pot fer i fins on es pot arribar. Vist que s’arrimen
les festes i no hia possibilitat de baixar la Mare de Deu en processo, el nostre rector en Salvador Valls decideix,
amb el suport de l’ajuntament, fer el trasllat de la Mare de Deu de l’ermita a
l’església, amb el mínim de gent i la màxima discreció possible. Així que, a
mitja nit del dia 20 d’Agost es procedeix al esmentat trasllat de la nostra
Patrona: s’han adaptat les que al seu dia foren les andes de Sant Joan per a la
ocasió, de manera que es quedaren dignes però, al mateix temps, el mes
lligueres possible, per limitar al màxim el nombre de portadors. Com a
conseqüència, es la primera vegada que
la Mare de Deu de la Soledat ix al carrer sense estar acompanyada de ángels ni
adornada de núvols a les seves andes. Al calor de la nit estiuenca, la comitiva
ix de l’ermita vora les dotze, amb vuit
portadors, el senyor clavari i ermità Francisco José Rico, el senyor Rector Salvador Valls, el capellà natural de Castalla Jose Tomàs Marco,
el senyor alcalde Antonio Bernabeu i la senyora regidora de festes Noelia
Álvarez. La idea es que, en aquestes circumstàncies, tot siga el mes discret i
breu possible, per tant el trajecte es carrer Baixada La Sang, carrer punta la
Penya i carrer párroco Toribio Sellés. O, el que es el mateix, el recorregut de
la processo del Divendres Sant per la vesprada, el Sant Enterro, fins que
arriba a la porta de l’església. El
trasllat es fa, en conseqüència, amb les esmentades persones i sense gent al
carrer.
Com tots sabem, el habitual es que la Mare
de Deu, quan la tenim a l’església, estiga amb les seves andes, be amb les de
festes, be amb les de Pascua, per dir-ho col·loquialment. Com el trasllat s’ha
portat a terme sense unes ni altres, s’ha optat per que estiga al centre de
l’Altar, com es costum, però elevada en l’aire, suspesa damunt d’una boira, amb
el manto de festes, com sempre, i acompanyada de dos angelets, també suspesos
en l’aire, creant un efecte diferent al habitual però igualment preciós, efecte
que, per altra banda, també es molt del agrado dels parroquians. Cal esmentar
que també es la primera volta que està a l’església sense andes. Amb tot açò i el blau de les cortines de fons,
be se’ns pot representar el moment de l’assumpció de la nostra Senyora al Cel,
fent honor a la titularitat de la nostra parròquia.
El motiu de que el trasllat saiga fet el
dia 20 no es altre que el que la Mare de Deu ja estiga a la església per a la
novena, que, com cada any, comença el 22. Donat el cas de que no es pot baixar
en festes, s’ha fet abans i d’aquesta manera la novena es molt mes assequible,
mes que res per a les persones majors, que no podem muntar a l’ermita.
Els dies de festes s’han celebrat dos
misses, com de costum: a les 9, i la major a les 11, amb la solemnitat i el
fervor que pertoca, mes accentuat , per les actuals circumstancies. Cal
esmentar la gran asistencia de fidels, especialment el dia 2 a la missa Major,
dia de la nostra Patrona, que, amb les autoritats civils presents i, completat
el aforo permeti’t dins l’església, ( no el total, per que hia que guardar
distancia de seguretat entre uns i altres ) ,
nia gent fins la plaçeta. Enguany no hem pogut vorer l’església
engalanada per els alegres tratges dels festers, no hem pogut vorer als
capitans, a les primeres files, representant a les seues comparses; però si hem
vist les set banderes i la de l’agrupació musical rendint pleitesía, a
l’altar, al voltant de la Mare i postrades, mes que sols siga de cor, al moment
de la Consagració davant la presencia real del Nostre Senyor. Castalla alça la
mirada al cel, a la Mare, prega i suspira ben confiada, en aquestos dies de
festa en els que els sentiments s’accentuen i les plegaries es multipliquen,
per a que aquesta dolorosa situació vaitga minvant i retornant a la normalitat.
I eixa mirada a la Mare, meitat prec,
meitat agraïment, també s’ha materialitzat en una ofrena tan improvisada com abundant; el dia tres, a
les 7 de la vesprada, com sempre, comença l’ofrena floral que, amb una
asistencia massiva, el poble de Castalla obsequia a la seua Patrona. Tampoc en aquest moment podem escoltar les
bandes de música, ni els vius colors dels tratges festers brillen mes al calor
de la llum artificial: però igualment el carrer major i l’església
s’il·luminen per el riu de persones que
venen, amb el seu ramell, anònim, altruista i atapeït de devoció. Amb
precaució, amb les mesures de seguritat pertinents, però avui es tres de
Setembre i ací, a Castalla, eixe dia es sinònim d’Ofrena de flors a la Mare de
Deu.
Donat el cas d’una situació tant especial,
tampoc les Primeres Comunions s’han celebrat en la seua data habitual. De
manera que el 30 d’Agost i el 6 de setembre s’han portat a terme dos dels torns
de l’esmentada celebració. En un any normal resultaria molt xocant fer Primeres
Comunions el dia abans de l’olleta o el dia després de “ la afuera”, però en un
any tant atípic com el que vivim ja ens hem ensenyat, com hem vist, que el mes
important es mirar uns per els altres i, tots junts, alçar la mirada cap
amunt... tot lo demés es fa el que es pot i quan es pot, sempre amb la mateixa
conclusió: Déu proveirà.
La Mare de Déu es queda a l’església, de
moment, indefinidament. Quant la situació ho permeta i es puga fer amb
dignitat, quant la boira escampe i de nou brille el sol, tornarà al seu camerí, a l’ermita. Mentre
tant, siga estiu o hivern, advent o quaresma, a l’església seguirem cantant:
Déu vos Salve, oh María Inmaculada, Mare de la Soledat....
Parròquia Nostra
Senyora de la Assumpció.
Castalla, Novembre de 2020
