L’1 de juliol i l’ermita de la Sang

 

         L’1 de juliol no és una data qualsevol a Castalla; és la data en què l’Església catòlica celebra la solemnitat de la Preciosíssima Sang de Jesucrist (especialment a l'arxidiòcesi valenciana). Per tant, és la festa de la nostra confraria i de la dedicació de l'ermita que comparteix el mateix nom; per això, per a nosaltres, és una “festa gran”.

I si festa gran ho és tots els anys, el pròxim encara més: es compliran 450 anys de la fundació de la confraria de la Preciosíssima Sang, una data que va transformar no sols la vida espiritual del municipi, sinó també la identitat del seu edifici més emblemàtic: la seua primitiva església, construïda a finals del segle XIII.

 

         Com molts sabeu, este temple —hui la nostra volguda Ermita, santuari de la nostra Patrona la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa— atresora en els seus murs la història mateixa de la Reconquesta. Fundada originalment pel rei Jaume I baix l'advocació de l'Assumpció de Nostra Senyora, va passar més tard a anomenar-se de la Nativitat de la Mare de Déu. No obstant això, amb el naixement de la confraria en 1577, el temple va abraçar el seu nom definitiu: la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, la festivitat de la qual es celebra cada 1 de juliol. (encara que a Castalla es trasllada al cap de setmana següent)

A les portes d'este gran aniversari, val la pena fer-se una pregunta: Com celebra litúrgicament l'Església Catòlica l'aniversari de la dedicació d'un temple? Perquè no es tracta d'un simple "aniversari" de rajoles i pedres, sinó de algo molt més profund.

 

 

El sentit de la Dedicació: El lloc on el Cel toca la Terra

         En la tradició catòlica, la dedicació (antigament anomenada consagració) és el ritu pel qual un edifici es sacralitza, es retira de l'ús profà i es destina exclusivament i per a sempre al culte diví. És l'acta del naixement del temple com a "Casa de Déu".

Per això, quan es celebra l'aniversari d'este fet, l'Església ho festeja amb el rang de Solemnitat (la categoria més alta de les celebracions litúrgiques) en el mateix temple. És un dia de festa major per a la comunitat local.

Així es viu la celebració en la litúrgia:

• El color de la festa: En l'aniversari de la dedicació d'una església s'utilitza el color blanc, símbol d'alegria, puresa i festa. Tanmateix, atés que a Castalla coincidix amb la festivitat de la Preciosíssima Sang (1 de juliol), el color roig (que evoca el sacrifici i l'amor de Crist) es convertix en el gran protagonista, unint el misteri de la redempció amb el temple que el custodia.

• Les creus de consagració: Si us fixeu bé en les parets dels temples antics consagrats, hi ha 12 creus gravades o pintades (que recorden els 12 Apòstols). En l'aniversari de la dedicació, s'encenen ciris davant d'estes creus per a recordar el dia en què el bisbe va ungir estos murs amb el Sant Crisma. (en l’ermita, degut al pas dels anys, sutcesives ampliacións i retauracións, estes creus estan desaparegudes)

• Lectures i cants d'alegria: Les lectures de la Missa d'eixe dia no s'elegixen a l'atzar. Parlen de la Jerusalem Celestial, del temple viu que som els cristians i de l'alegria d'habitar en la casa del Senyor. L'ambient és purament festiu.

"El temple de pedra és el símbol de l'Església viva, que és la comunitat dels fidels". — Sant Agustí

 

 

 

De parroquia a ermita: Un cor que continua bategant

          Encara que amb els segles el temple parroquial de Castalla es va traslladar a la nova ubicació i l'edifici primitiu va passar a ser considerat Ermita, el seu valor espiritual i històric no ha disminuït gens ni mica.

Celebrar l'aniversari de la seua dedicació i el canvi de nom lligat a la confraria és, en el fons, celebrar les arrels de Castalla. Cada 1 de juliol, en creuar la porta de l'Ermita de la Sang, no sols entrem a un monument medieval; entrem al lloc on, des de fa mes de 700 anys, generacions de castelluts i castelludes han dipositat les seues alegries, les seues penes, les seues oracions i la seua fe.

Ens preparem per a un 2027 històric. És moment de netejar els fanals, preparar els cors i recordar que els temples els sostenen les pedres, però els mantenen vius les persones.